Aquesta és una façana catalogada com a “A” dins la denominació del patrimoni de Barcelona, és a dir que està en el grup de més alta categoria.
És una obra en la qual es van realitzar totes les tècniques possibles en una façana; és per això que hem sembla un projecte molt interessant d’explicar i del que estic molt contenta.
Els estucs del Coronament es varen refer quasi totalment perquè en general estaven totalment disgregats. Amb les restes es va poder endevinar els originals i partint d’aquí es varen refer amb la mateixa tècnica i cromatisme.
La Tribuna central estava també en molt mal estat; en el moment abans de la intervenció estava protegida per por que es despengés. S’adjunta foto d’estat abans de la intervenció.
El procés de recuperació i reforç de la tribuna va ser una feina conjunta de paleteria i restauració.
Com calia realitzar nou forjat en la part més superior de la tribuna (aquesta era una llosa trepitjable i a més la protecció per la resta d’estructura); es va haver de desmuntar per peces el balcó superior. Després numerades les peces es guardarien per tornar a ser muntades, un cop la llosa de formigó estigues fraguada.
Les peces es varen tornar a muntar una per una, ancorades amb vares d’acer inoxidable i taco químic, amb l’ajuda d’una politja. Un cop cosides les peces, amb morter de pedra artificial es varen reparar les esquerdes.
En feina de taller es varen realitzar uns motllos d’uns ornaments del balcó que es varen haver de sacrificar durant l’operació.
Es varen fer les còpies amb pedra artificial i es varen ancorar amb el mateix sistema al balcó ja ubicat en el seu lloc definitiu.
A les altres dues plantes de la tribuna també es varen haver de fer nous forjats, per tant es varen treure motllos també de tot l’ornament davanters d’aquesta tribuna. Motllos de grans dimensions, realitzats amb silicona tixotropia i caixa de resina de polièster (per alleugerir el pes).
